(Caracas, 1972)
Artista multidisciplinària l’obra de la qual abasta pintura, poesia i videoart. Llicenciada en Arts Plàstiques per l’Institut d’Estudis Superiors d’Arts Plàstiques Armando Reverón (IUESAPAR) a Caracas (1996), i amb un Màster en Art i Teràpia per la Universitat de Barcelona (2008).
A la seva obra barreja contingut autobiogràfic amb testimonis de caràcter social. A les seves pintures —com als seus poemes—, ens parla de l’amor, l’angoixa, el desig, el cos, la ràbia, el fet de ser dona, l’animalitat, la sexualitat, el fet de ser migrant, i explora les complexitats de la psique i allò inasible que som.
Per a Haddad, la pintura en si mateixa és un llenguatge poderós que comunica més enllà de les paraules, les quals també empra sobre el llenç. Haddad es representa i representa la dona com un ésser-animal fort, potent, vulnerable i condicionat pel sentir-pensar, i també entén que les claus per comprendre l’opressió i les resistències són en les mateixes relacions i en la urgència per una vida millor, amb fortalesa, confiança, fe, coratge, alhora que actua des de la irreverència, la ironia i l’humor.
Pots veure la seva obra exposada a: «TALISMANES Y CARTONES» y «LA COLECTIVA», «AR-DE [1]».