La Plataforma

Esfinges reuneix una sèrie de pintures de gran format, juntament amb una instal·lació de textos, poemes i autoretrats que articulen una reflexió al voltant de la figura de l’esfinx com a símbol de l’incomprensible, l’enigmàtic i el monstruós. L’exposició parteix d’una lectura de l’esfinx com a paradigma de l’incommensurable, vinculada a nocions de justícia, catarsi i coneixement. A través d’aquesta figura, el projecte s’endinsa en la tensió entre por, desig i coneixement, explorant el moment en què el prohibit o desconegut es transforma en experiència d’apropiació i empoderament.

“La ment humana percep com a monstruós l’inabastable, indòmit o incomprensible, per la seva mida, per la seva naturalesa o per la seva complexitat. Així, l’esfinx, enigma per excel·lència i, per a Jung, símbol de la mare terrible, és un paradigma de l’incommensurable. La de Tebes, terrible amb les seves víctimes, compleix els pactes de la justícia com a bé suprem en llançar-se del mont Citerón un cop resolt l’enigma amb què assolava els ciutadans. Aquesta mort autoinfligida és un recordatori que la justícia, quan arriba, és cabal i íntegra, o no és justícia.

-Blanca Haddad