Els dibuixos, pintures i vídeos de Michelle Weinberg sobre escenografies i construccions espacials imaginàries reinterpreten l’espai mental com a metàfores lúdiques de les relacions que establim amb la idea de lloc. Quan una figura ocupa aquests espais, com en les obres Autarkic Diffusion i The Magician’s Assistant, la mateixa artista apareix com a testimoni, reflex o aparició, envoltada o envaïda pels objectes, perspectives i elements decoratius que ella mateixa ha creat.
Ella existeix entre capes transparents de mobiliari, paraules del subconscient i els reflexos d’altres éssers humans. Tot això presenta una relació ment-cos-espai que està vinculada no només a la intencionalitat de les necessitats humanes, sinó també a la consciència del lliure albir i al significat de l’espai com a símbol identificador de l’individu.
L’absència d’un límit identificable entre la ment i la seva extensió física dona testimoni del mecanisme interconnectat de psique i cos, treballant en conjunt. L’evidència es recull en transparències i capes de pensament, manifestant-se com una reciprocitat contínua entre una multiplicitat de jo. La ment humana habita en les seves pròpies construccions imaginatives, produint un pensament creatiu subtil i complex.